Aquest enorme projecte, que ara és una referència pel que fa a construccions contemporànies on la pedra seca té la funció estructural mantenint la seva funció estètica també va tenir la seva història des d’abans de posar els peus sobre el terreny.

Inicialment quan es forjava la idea parlàvem amb l’arquitecte Oriol Rosselló de fer unes bases que servissin de bancs i de taules!… d’aqui vam anar creixent fins a arribar a unes bases en forma de pilars que aproximadament fan quatre metres d’alt i dos i cinc metres de llarg per a resumir-ho. Tots tenen un metre d’amplada. La pedra havia de ser més propera encara que la calcària de Sallent i Calaf però pels timmings i costos era impossible fer-ho amb una pedra que necessités tanta feina adobant-la com la pedra prevista inicialment. Això no li treu mèrits, perquè per fer-ho en menys de tres mesos hagués estat impossible sense aquest canvi. Aquesta feina és ara una referència excepcional per nosaltres pel que fa als timmings d’una obra d’aquestes dimensions amb els dies que disposavem, i per veure clar la competitivitat de la construcció amb pedra seca. Dificilment una construcció moderna de formigó hagués retallat significativament els marges de temps que vam aconseguir els artesans i probablement hagués incrementat els costos i l’impacte “ambiental”. Si bé és cert que algun dia ens van fer parar l’obra per algun acte que requeria silenci, la majoria de temps el soroll provinent de l’obra només eren els repics dels martells contra la pedra i les eines de tall…Alguns detalls remarcables com un òcul d’on penjava un jardí vertical amb aigua inclosa i d’altres coses van ser descartades durant el procés de construcció ja sigui pels costos, ja sigui perquè algú va decidir que no es faria.

Fins a onze persones vam coincidir algun dia treballant sobre en l’elaboració dels pilars de pedra seca. Va ser un treball internacional per la participació de margers de diversos països que van formar l’equip. Tanmateix l’equip local va ser el que va acabar rematant la feina, concretament en Roger i en Joan de Mallorca amb l’ajuda amb la màquina d’en Gil fent les darreres dues setmanes “en solitari” per acabar la feina i poder ajustar-nos al pressupost. La mitjana va ser de gairebé un metre cúbic col.locat per persona i dia a l’obra, una mitjana molt difícil d’aconseguir i de mantenir si tenim en compte els molts metres de cantoneres que hi havia.

Aquesta obra va comptar amb un enemic inesperat: ni més ni menys que la persona que havia de ser el nostre aliat i ajudar-nos a aconseguir l’objectiu en el temps previst que era el coordinador de l’obra i cap de l’empresa de paleteria. En Jordi Picart col.locat pel seu amic Pere Croses, aquest darrer un oportunista que cobrava una comissió del quinze per cent de tots els industrials de l’obra. I és que per tal de frenar la nostra progressió el tal Picart inventava tota mena de males pràctiques per “putejar-nos” el màxim que podia, portant-se com una autèntica rata de claveguera. L’enveja sempre és mala consellera i malgrat les seves maneres i els seus actes vam aconseguir acabar en el temps previst, cosa que, val a dir, ell no va aconseguir.

Actualment i des de la seva inauguració l’espai Àgora de la cúpula serveix com a menjador dels habituals banquets del Celler de Can Roca i també per un espai únic per a actes i celebracions com per exemple la nit de les estrelles Michelin que ja ha passat per allà. El mobiliari interior en en gran part itinerant i es canvia en funció de les celebracions. Les làmpares de vímet, les barres entrepilars, i d’altres peces enganxades ara a la pedra si que formen ja part permanent de l’espai.

En medicions fetes a “posteriori” les deformacions sofertes concretament en un pilar mostra de cinc per quatre són inapreciables. Seguim actualment aquestes comprovacions per tenir més coneixement de com va evolucionant l’obra ja passats uns anys. Val a dir que en l’any següent a acabar l’obra hi ha haver un nombre extraortinari de petits terratrèmols de baixa magnitud però alguns de fins a 3 graus que no van afectar gens als pilars de pedra seca segons vam poder comprovar en aquestes verificacions que anem fent.