Treballem de manera artesanal, amb eines tradicionals d’aquest ofici. Es pot pujar paret de maneres molt diverses, però intentem sempre fer-ho seguint unes bones pràctiques que han estat testades i que ofereixen més garanties de solidesa de les construccions. Aquesta guia de bones pràctiques és gairebé una ciència que cal tenir molt en compte per a poder fer obres més complexes, ja que aquesta feina va molt més enllà que restaurar marges antics fets per pagesos o barraques fetes per pastors.
A l’hora de valorar els diferents projectes, normalment utilitzem unes pautes per encertar en aquesta tasca: Inspecció del terreny, Pedra, Dimensionament d’un mur, Tècnica i Eines de marger.
1-Inspecció del terreny
S’ha d’inspeccionar sempre el terreny: Tipus de sòl o sigui la geologia; pendents i accidents naturals i la localització de les avingudes d’aigua de pluja, recs… Comprovar la consolidació que ens ofereix el terra on fonamentar els murs. Accessos a l’obra per al transport i descàrrega de la pedra si és el cas.
2-Pedra
Cal preveure la possibilitat d’utilitzar la pedra ” en el cas que n’hi hagi. I sobretot cal fer arribar la pedra propera, entre d’altres motius perquè sempre serà la pedra més semblant i en general serem més sostenibles. Per a fer les nostres construccions necessitarem moltes pedres variades. Llargues i pesades per a fer de traves, pedres grans per els fonaments, pedres per el coronament. Depenent del tipus de construcció necessitarem “pedres clau” en abundància, sobretot si fem parets altes.
En rehabilitacions s’ha de valorar si la pedra que resta és prou bona i abundant, i en el cas que en falti, com sol ser força habitual, localitzar una pedra el més semblant possible per no canviar gaire l’aspecte original de l’obra.
És bàsic abans de començar una obra, assegurar la viabilitat de transportar la pedra a peu d’obra, perque d’això en pot dependre l’èxit. A vegades s’haurà de fer feina prèvia (desbrossat, feina de retro…) per obrir un camí de pas; Llavors podem acostar la pedra amb oruga mecànica, en carregadora tipus bobcat o en carretó. En casos excepcionals podríem necessitar un helicòpter per al transport de pedra.
Qualsevol pedra és bona per a la construcció amb sec, però com hem dit abans, serà “obligat” tenir pedres grans per a fer bones parets, ja que és difícil d’assegurar l’estabilitat d’una paret amb sec feta amb pedra molt petita. Per tan sempre que es pugui comptarem amb una gran varietat de mides i formes de les nostres pedres.
Normalment comprem la pedra directament de les pedreres més properes. O de propietaris i professionals que puguin tenir pedra de la zona per a vendre, cosa força habitual però que requereix una “investigació porta a porta”. Sempre és pedra basta, no treballada, directa de “fàbrica”; això fa que econòmicament tingui un preu molt competitiu, però que implicarà tanmateix un gran nombre d’hores de preparació d’aquesta pedra. Un cop a l’obra, ens dedicarem a treballar-la per a fer-ne els fonaments, pedra de parament, pedres de coronament o bé cantoneres…
3-Dimensionament d’un mur
Quan construim una paret seca primer l’hem de dimensionar: Això és fer uns fonaments adequats i estar segurs de tenir les pedres que ens permetin la bona execució de l’obra. Ens podem basar en l’experiència, però tornant a la guia de les bones pràctiques, és molt útil utilitzar àbacs obtinguts en proves diverses de resistència fetes per enginyers en murs construits per artesans; en el nostre cas es tracta de l’informació obtinguda a França en multitud d’assajos de laboratori ( o sigui parets construides a l’exterior que es fan caure o es deformen per obtenir dades científiques). Una mescla de les dues coses seria l’ideal. No intentem sobredimensionar els murs per no gastar més pedra de la necessària, però sobretot no s’ha de subvestimar l’empenta de les terres (sobretot si el reblert és argilós) sobre aquesta paret i per tan si no es té clar millor sobredimensionar una mica les parets de contenció: Que és on bàsicament farem els dimensionament més acurats.
Dimensionar una paret vol dir donar un gruix a la base en funció de l’alçada i inclinació de la paret (com veiem en aquestes gràfiques fetes amb pedra calcària i esquistos. Són testos dels ABPS de França). Lògicament com més alta sigui la paret més ample serà a la base i igualment com més inclinació també més base tindrà. Comprovarem la geologia de les terres de reblert (darrera paret); com més argilós sigui el terreny més ample haurà de ser a la base per aguantar l’empenta. És el gran pes de la paret el que permetrà una bona retenció d’aquestes terres. També tenim en compte a l’hora del dimensionament l’inclinació que té el terreny just darrera. Com més inclinat sigui aquest terreny més empenta pot fer…
Si bé l’aigua no és un factor a tenir en compte a l’hora de dimensionar una paret de pedra seca, en llocs en alçada i amb grans acumulacions de neu, haurem de sobredimensionar els murs ja que l’aigua és drenada eficientment per la paret seca, però el pes de la neu és un extra a tenir en compte com s’ha estudiat en zones alpines.
És aconsellable donar una inclinació a partir del cinc per cent per a garantir l’estabilitat. En parets més altes podem donar una mica més d’inclinació i en parets de quatre o cinc o sis metres podem arribar fins a un vint per cent.
4-La tècnica
No utilitzem cap aglomerant ni morter per unir les pedres, per tan farem servir un sistema de traves amb les pedres que ens permeten d’unir-les totes entre elles, i la fricció fa la resta. Fem servir les pedres més grans i pesades per als fonaments. Les pedres amb millor “cara” per a la façana i sobretot pedres clau; travesseres més llargues que amples (troughstones/boutisses) que anirem repartint al llarg de la paret. A la part posterior del mur col.locarem les pedres menys maques però igualment pesades i grosses però sobretot ben col.locades. Finalment utilitzarem el reble per omplir la part del darrera de la paret com a drenatge i dins dels forats entre les pedres grans en la part interna de la paret.
La tècnica que aplica el marger depèn en part de la pedra que té i en part del tipus de parament que es desitgi. Segons les pedres podrem fer uns paraments o uns altres (vegeu tipologies), ja que no tenen res a veure per exemple una pedra calcària d’origen sedimentari lacustre amb unes bombes d’origen volcànic. En l’àmbit rural, sobretot rehabilitacions, s’intentarà reproduir la manera de fer anterior, normalment tocant el menys possible la pedra; si aquesta és reaprofitada vol dir que ja estarà picada en part per anteriors margers. Cada marger té la seva tècnica i experiència i evidentment com més experiència i coneixement es tingui, millors obres podrem fer, bé sigui restauracions o obres noves.
En obres noves i depenent sempre del parament desitjat podrem treballar amb martells o bé amb macetes i punxons, topes i escarpes. Sobretot útils són les eines de vídria en pedres més dures.
L’excavació per als fonaments serà entre deu i trenta cm. segons l’alçada de la paret. Però més que una rasa el que necessitem és una bona compactació del terra. Un cop compactat i amb el dimensionament de la paret feta, i sempre amb aquesta base inclinada cap a dins de la paret, comencarem a col.locar les pedres més grans i pesades a la base i un cop fet un bon tram ja podem començar a pujar paret, en d’altres filades superiors. Anem pujant des d’un costat cap a l’altre tot estirant el mur, intentant mantenir una alçada semblant per a treballar millor. El mur hauria de pujar tot al mateix ritme. La majoria de les pedres les col.locarem de llarg i no d’ample, aprofitant les cares més petites però això és el que ens dóna més estabilitat. Amb la previsió que hem fet, a mida que anem pujant paret anirem posant aquestes pedres clau a tot el llarg del mur; com menys en tinguem, més curosos haurem de ser per a repartir-les estratègicament en els trams necessaris. A mida que treballem i mentre remenem les pedres podem anar guardant ja les del coronement en rastrell o grans lloses per coronament plà.
A lafeixapedraseca som partidaris de no col.locar falques a la façana del mur, preferim deixar un forat o bé picar les pedres per encaixar-les millor. Aquestes falques que a vegades alguns col.loquen a “posteriori” no fan sinó comprimir i moure les pedres ja ben travades, i tal i com s’han posat les darreres, també seran les primeres en caure. Es preferible una mica més de feina picant les pedres i evitar així haver de posar també pedres petites a mode de falca per estavilitzar les pedres. Per això utilitzarem les eines de tall o martells de marger per a donar millor forma a les pedres, o sigui adobar-les.
5-Eines de marger
Es poden fer servir eines de picapedrer, eines de paleta, eines de jardiner, i si busquem una mica trobarem també eines exclusives de marger com els martells de marger, martells de tall, càvegs mallorquins, buixardes, parpals, civeres, malls, macetes i eines de tall de pedra, carretons, civeres, etc…Cada marger adopta les eines que millor li van, i no totes les eines serveixen per a tots els tipus de pedra; si les pedres són molt dures haurem de fer servir unes eines diferents que si són molt toves. Sobretot en pedres molt dures les úniques eines eficients seràn els martells molt ben acerats i les eines de tall especials amb punta de widia (tungstè i carbur).
Es molt útil i aconsellable si treballem a diari en aquest ofici tenir una oruga mecànica i una màquina tipus bobcat (fotos a sota), sobretot per obres grans i amb molt volum de pedra. I per obres amb parets de més de dos metres serà indispensable pel subministrament de la pedra a les bastides de treball, també una màquina molt útil eina en treballs a partir del metre cinquanta d’alt. Hi ha altres maneres per aixecar pedres amb tractels, amb polipastos, etc. Però si el terreny ho permet, el més fàcil és una pala d’una retro o una mini-excavadora.
La feixa pedra seca (artesania amb pedra seca) 