ALGUNES OBRES EMBLEMÀTIQUES D’ARQUITECTURA AMB PEDRA SECA

OBRA A SANT JULIÀ DE VILATORTA, CASA ECOLÒGICA, NOUS MATERIALS…

Aquesta casa està construïda amb un esquelet de fusta, parets de hesmitx que és com una tàpia feta amb cànyam i hidròxid de calç, i finalment forrada amb un bon gruix de pedra col.locada en sec i amb una inclinació del cinc per cent per assegurar l’estabilitat de les parets, la mitjana de les quals ronda els quatre metres d’altura. La segona planta però, s’ha forrat amb unes plaques de vímet tractat i trenat aparentant les formes dels cistells. D’acord amb l’arquitecte Jordi Font, hem fet aquestes parets de pedra seca amb una base d’uns 50 o 60 cm. de mitjana i van perdent gruix a mida que pugen degut a la lleugera inclinació que té tota la façana. Hem combinat tres tipus de gresos de la Plana de Vic, on els gresos de Folgueroles i Sant Julià són els que predominen.El resultat final  és la barreja aleatòria dels colors beigs i marronosos amb alguns tons blaus i vermells.

Passada la fase de forrar tota la façana, així com la fase de trenar totes les plaques de vímet tractat, cosa que va suposar uns nou mesos de feina, vam continuar amb els exteriors, el jardí del voltant de la casa. Utilitzant pedra calcària hem fet uns murs al voltant de la casa i algunes feixes al jardí, murs de retenció, alguns amb forma semi-circular. Aquest cop i amb aquesta pedra el resultat final són uns murs a l'”estil mallorquí” amb aquestes pedres que s’han d’adobar (tallar) una mica més per encaixar-les bé unes amb les altres sense un ordre aparent.

 

 

OBRA DE PEDRA SECA ESTRUCTURAL, AL RESTAURANT MAS MARROCH DE VILABLAREIX (germans Roca del Celler de Can Roca) 

img-20150717-wa0002             (Vegeu videos de l’obra)

Aquesta obra espectacular per la seva magnitud així com per la seva concepció és realment una obra especial, on la pedra seca és la base que aguanta tota la cúpula que es col.loca sobre els matxons de pedra. No és gens habitual que en una estructura d’aquest tamany no s’utilitzi cap mena de morter ni formigó. De fet és una cosa única i segurament molts pocs exemples al món podrem trobar en els darrers segles en la construcció de grans estructures. S’han construit divuit pilars o matxons, nou de cinc metres de llarg i nou de dos metres, tots fan un metre d’ample i els més alts arriben als quatre metres, mentre que els més baixets fan tres i mig des del fonament fins dalt, això perquè no va caldre anivellar el terreny prèviament sinó que es van anivellar per dalt els matxons. Els fonaments són simplement subbase compactada en un calaix d’un metre de profunditat excavat anteriorment.

Al capdamunt dels matxons s’han col.locat grans pedres planes, una horitzontal i l’altra vertical formant una “L”. A traves de la llosa plana hi passa una varilla de ferro que és on es colla la platina per a subjectar l’arc de fusta. Aquest ferro al mateix temps està soldat a una platina de noranta per noranta anclada de forma plana entre les pedres. Tot això és per assegurar que els arcs de fusta reposin sobre els matxons de pedra i puguin ser subjectats. Amb aquesta platina amb la varilla de dos cm. perpendicular i amb rosca al capdamunt apretada pel pes de la pedra evitem qualsevol possible moviment de la fusta.

El divuit matxons estàn col.locats ara un de llarg, ara un de curt, com si d’un gran rellotge es tractés, amb un radi d’uns onze metres. Aquestes grans bases tenen les quatre cantoneres i grans pedres per a fer de traves i garantir la seva solidesa. Alguns matxons tenen inserits unes estructures de ferro on posteriorment s’hi podràn col.locar unes barres extraíbles entre dos d’ells. Els nou matxons de cinc metres s’han sobredimensionat expressament per a contenir les empentes del vent i així tranquilitzar als enginyers del projecte.

Per a fer aquesta obra monumental s’han utilitzat més de sis-centes cinquanta tones de pedra calcària de Calaf i Sallent, i en un temps rècord de dos mesos i mig hem pogut acabar a temps la fase inicial de la pedra perquè després es poguéssin continuar les feines amb els arcs de fusta i totes les altres fases del projecte. La combinació de pedres blanques de Calaf i les negroses de Sallent amb un toc de pedres rovellades també de Sallent donen a les parets un especte peculiar i un toc de color, per dir-ho d’alguna manera.

Companys margers dels ABPS francesos i alguns DSWA anglesos ens han ajudat, i també un marger de mallorca i un bon paleta col.locador de la Plana. Amb tot això hem demostrat que es poden fer obres realment grans i complicades i en un temps molt ràpid.

Val dir que el cap de l’empresa de paletes encarregada de feines varies, un individu anomenat Jordi Picart, també coordinador d’obra, va intentar, sense aconseguir-ho,  no en poques ocasions arruïnar el projecte de pedra, i de passada fer fracassar tot el projecte, amb les seves males arts. Fent-nos putades  dia si dia també i portant-se com una autèntica rata de claveguera guiat pel seu amo un tal Pere Croses (tal i com ell mateix va dir al ser preguntat per la tv: “jo aqui no hi faig res”… i jo afegeixo: “només estafar i robar, amic meu!”...) Malgrat trobar-nos amb aquests espècimens  d’autèntics voltors i altres aus de rapinya que cobraven de sotamà en aquest projecte, nosaltres en marxem contents per el nostre gran esforç i dedicació, i orgullosos d’haver col.laborat en un projecte tan significatiu, satisfets per haver complert amb la feina que se’ns va encarregar i inclús acabar abans dels plaços.

Ara la cúpola “Àgora” ja està en funcionament com  espai funcional i d’actes i esdeveniments diversos, sobretot banquets i festes de clients. Amb un mobiliari interior també peculiar i molta vegetació s’ha creat un lloc molt acollidor i únic…

Vegeu  també el bon vídeo (apartat vídeos a la dreta en la pàgina principal) el.laborat per en Julià, company d’Olot i filmmaker habitual de la feixa que en va fer un seguiment des de la primera setmana fins al darrer dia quan vam coronar el gran matxó de set metres amb la R dels germans Roca incrustada dins del mur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

BARRI DE COLLSEROLA A BARCELONA. GRAN PARET DE CONTENCIÓ.

Destacarem ara una obra podríem dir que única i extraordinària: El mur de pedra seca esglaonat en una casa del del barri de Collserola de Barcelona. Una obra de gran envergadura tant per la seva alçada, cinc metres, com per les dimensions de tot el mur, les escales i els replans. Una peça única, una “obra d’art” amagada  dins d’un jardí a la gran ciutat… Una obra començada l’estiu del 2013 i acabada al gener del 2014 prenent força temps per al bon assentament de totes les tones de pedra utilitzades. “Master piece” a la  catalana i també a nivell europeu! Obra dissenyada conjuntament amb l’arquitecte Jordi Adell i feta per en Toti i en Roger, amb l’ajuda desinteressada durant alguns dies d’estudiants d’arquitectura entre d’altres…clicant aqui veureu el vídeo que hem fet d’aquesta obra.

mur de pedra seca esglaonat de més de cinc metres d'alt amb doble escala

OBRA CASA PARTICULAR. PARETS A DOBLE CARA TANCANT PERÍMETRE DE CASA.

Una altra obra molt peculiar i innovadora: Casa particular de Camallera, projecte dels arquitectes Sergi Serra i Marta Adroer. Pedra seca “contemporània” . Incorporem aquesta tècnica tan ancestral en una construcció de concepció totalment moderna en una casa amb molt de disseny. Fem uns murs de tancament del perímetre de la casa amb pedra seca, concretament amb gresos de Folgueroles…mur treballat a doble cara i més de dos metres d’alt. També farem un gran empedrat de vora tres-cents metres quadrats que va des de l’entrada de la casa fins al pàrquing dels cotxes. També es col.labora amb el disseny de les plaques de vímet tractat i el seu sistema de trenat. Aquestes es col.locaràn en grans portes correderes que tanquen la casa entre l’espai que va d’un costat de la paret seca a l’altre costat, és a dir entre les façanes oest i est per tant al llarg del costat nord i també a la cara sud de la casa. Aquesta obra va ser guanyadora del premi d’arquitectura de les comarques de Girona 2014!

acabant la paret oest i la més llarga...rejuntant amb argila i compactant amb tascó"mar de pedra", calcari a sota, gresos a la paret

 

 

Obra guanyadora premi arquitectura de Girona 2014