Pedra seca: Arquitectura popular i tradicional de la nostra terra

Hi ha molts tipus de construccions de pedra seca,…i infinitats de metres construits arreu. Farem un recull de les més habituals i populars sobretot a les nostres contrades, és a dir arreu dels Països Catalans. Volem fer un recull de fotos de construccions destacades, o especials, o simplement elements de pedra seca que resten oblidats i que destaquen pel seu estil arquitectònic i la seva bellesa i peculiaritat. O simplement llocs on hem estat i coses que hem vist i fotografiat.

Per exemple, aquesta cabana de la Terra Alta, on vam participar en la reconstrucció del mur adjacent a la cabana…El mur que vam reparar tenia un gruix al reble de potser tres metres, i com es pot veure un quatre d’alçada. La cabana, a l’interior té doble planta, amb el pis superior sobre bigues de fusta i el terra de canyissat. En els últims anys i gràcies a la fundació El Solà se n’ha reparat l’interior i només faltava refer el mur de l’exterior. També hi ha un aljub (pou) i una plataforma de lloses en forma d’embut per omplir-lo.

Barraca de pedra seca amb el seu pati interior, taula i bancs. Gairebé sembla un ranxo de camp!… Aquesta barraca està al paratge de visita de la pedra seca de Vilafranca dels Ports a les comarques del nord de Castelló. Vam visitar la zona durant el VI congrés per l’estudi de la pedra seca dels Països Catalans d’aquest darrer octubre 2011.

La vinya és un dels paradisos de la pedra seca, a les vinyes del nostre territori veiem mils de metres, de quilòmetres construits de murs de pedra seca de totes mides i alçades. Moltes feixes es continuen cultivant des de fa molts anys, d’altres s’estan recuperant per a  plantar-hi més vinya, i moltes també estan abandonades i ja no s’utilitzen i normalment solen estar ocupades per arbres i vegetació salvatge. La majoria d’aquests terrenys cultivats provenen del segle XVIII durant l’expansió de l’agricultura als nostres territoris. Els agricultors eren els encarregats de construir aquestes feixes de pedra seca, netejant les pedres dels camps aprofitaven aquestes per a construir els murs que els feien guanyar terreny cultivable. Amb el temps van anar apareixent els margers que es van especialitzar en la pedra seca. La resta dels habitants eren els la seva ma d’obra en la construcció dels murs. Les èpoques de menys activitat en l’agricultura eren aprofitades per la població per a construir metres i metres de feixes i murs. En alguns territoris els propietaris adjudicaven terrenys a cada família per a que cultivessin els seus propis terrenys, i també a causa d’això veiem els clàssics murs de separació de terres,… evidentment els propietaris treien un gran rendiment de la feina dels seus subordinats, com bé sabem i així la història ho reflecteix.

La increíble quantitat de murs i feixes es deuria a que la majoria de la gent, abans de la revolució industrial que va portar la gent del camp a la ciutat, treballava al camp i era el seu medi de subsistència. Vivien i treballaven la terra i anaven guanyant, any a any, collita a collita camps de cultiu, feixes, netejant terrenys pedregosos i convertint-los en terrenys on plantar vinya, olivera… Per això ara hi ha tants murs abandonats i molts d’altres són ja enmig de boscos després de la desaparició de la gent que treballava aquelles terres.

A més d’ocupar-se fent feixes i despedregant la muntanys, aquella gent eren molt hàbils i la seva coneixènça del medi feia que optéssin per fer obres com aquestes canals per desaiguar la muntanya quan hi havíen tempestes fortes. D’aquesta manera, podien dirigir rius d’aigua cap a on volíen i evitaven esfondraments en les seves feixes i els seus murs de pedra seca. Totes aquestes obres són d’una magnitut difícil d’imaginar avui en dia, però en aquells temps passats on la gent vivia a la muntanya allò era “el pa de cada dia”. O sigui que a falta d’altres coses, passaven els seus dies movent pedres amunt i avall i construïnt tota mena d’elements de pedra seca. Evidentment les cabanes associades a la vinya són de les primeres que es van començar a construir, se suposa que per refugi, per magatzem i per passar els dies mentre es treballava i no haver de tornar a casa. Era millor portar la casa al camp i aixi no gastaven tanta energia fent el trajecte de la muntanya al poble. També eren refugi de les famílies durant les èpoques de collita. S’instal.laven allà per temporades concretes i sempre per feina, no pas per fer “vacances”. Moltes d’aquestes barraques segueixen d’empeus però moltes també han caigut. El que és cert, però, és que ara són un monument, una relíquia de l’antiguitat, ja no tenen cap utilitat, tret d’algunes que poden servir de magatzem, però evidentment ja ningú hi fa vida tret de comptades excepcions…

Només veient aquesta vesant de la muntanya ens podem fer la idea de quanta feina hi ha en aquestes feixes, el que avui dia seria una feina difícil de concebre, llavors era la cosa més normal del dia a dia de la vida dels habitants del camp.

Es diu que només a la zona nord de l’Empordà hi ha més quilòmetres construïts de pedra seca que tot el llarg de la gran muralla de Xina. I si mirem una foto aèria de la zona veurem que provablement és veritat, ja que totes les muntanyes estan plenes de feixes i feixetes, canals, cabanes, i encara trobaríem més murs enterrats i abandonats entre vegetació i bosc.

(to be continued…)