Abans de començar a posar la primera pedra, es van iniciar els treballs fent una bona compactació en capes de sub-base d’un metre de profunditat i un pam més ample per cada costat dels pilars. Sobre aquesta base es van col.locar ja les pedres, les lloses més grans inicialment per seguir pujant aquests divuit pilars.

Aproximadament quan estàvem a un metre per sobre del nivell del terra en cada pilar, vam col.locar els divuit “màstils” que ajudarien a collar després les platines de subjecció dels arcs de fusta. Això és una platina de 90×90 plana amb uns reforços que aguanten un màstil de 2’5cm. de diàmetre que al capdamunt dintrà una rosca on s’hi col.locarà la contraplatina; Aproximadament a tres metres i mig d’alçada, i per tant tenim una columna d’un mínim de dos metres i mig d’altura i un metres d’amplada que està estampit, i amb un pes molt elevat que evita que l’arc de fusta es subjecti només en la sola pedra del coronament. Resumint: l’arc de pedra està collat sobre una columna de pedra que al mateix temps forma part de tot el gran pilar. D’aquesta manera contrarrestarem fàcilment les seixanta tones de la cúpula amb més de sis-centes tonelades de pedra de les bases. Cada arc de fusta està igualment collat amb els altres amb bigues que van d’un pilar al del costat.

A la part de dalt de tot i interior de cada pilar hi ha dues grans lloses en forma de L: La llosa horitzontal té un forat aproximadament al centre per on surt el màstil provinent de sota i al plà d’aquesta llosa es rosca la contraplatina. La llosa vertical té al darrera tota la columna de pedra restant del pilar que aguanta l’empenta. En aquesta “L” es col.loquen les bases dels arcs encaixades i collades amb platines de ferro.

Cada pilar té uns encaixos de ferro col.locats a les cares laterals, mentre es construïen els pilars que serveixen per a posar i treure barres de fusta quan sigui necessari i que reposen en aquests encaixos. També hi ha algunes petites “fornícules” on posar llums…

Es va fer un test de deformació en un pilar a un metre d’altura per a comprovar la fricció i poder decidir els enginyers la viabilitat del projecte. Precisament pel criteri dels enginyers es van fer la meitat dels pilars de cinc metres de llarg (de fet un dels nou fa set metres i és el de l’entrada on hi ha la R incrustada). S’intercalen amb els nou de dos metres de llargada formant tots un cercle. Els pilars de cinc metres s’on sobretot per amortiguar la força de les ventades.