La base dels cinc contraforts medeix aproximadament un metre trenta i els dos que estan a cada costat segueixen amb el cinc per cent d’inclinació fins dalt 5,5mts. on medeixen uns noranta cm de base per seixanta d’ample. Els tres pilars centrals van ser replantejats perque treien massa vista i pujen rectes des del final del primer pis, per tan fan seixanta per seixanta i encara que sembli poquet deixa més espai per contemplar la façana de fusta del segon pis.

Però començant altre cop per sota; tota la façana comença amb uns cinquanta-tres cm. i amb el cinc per cent d’inclinació arribant fins a l’alçada de tres metres on tindrem una feina complexa que és preparar les cinc pases on reposaran els màstils que han d’arribar fins al capdamunt dels cinc pilars amb la contraplatina collant-los. Aquestes bases són lloses senceres de seixanta per un metre i cinc de llarg amb un encaix tallat per la base del màstil.

Continuem tot seguit pujant els pilars que arribaran a cinc metres i mig d’alçada, i quant gairebé siguin a dalt col.locarem les tres grans llindes tallades amb tascons de color cru de la pedra de Folgueroles.

Un cop acabats els pilars i abans de coronar-los en posem a treballar amb la bancada de cinquanta d’alt que fa de mitja barana per la terrassa. Aquesta bancada la coronem amb lloses grans i pesades amb tota l’amplada i més d’aquesta paret a doble cara.

Els cinc pilars estan coronats amb cinc grans pedres. Aquestes tenen un forat central per on travessa el màstil que puja des de les cinc grans bases de pedra roja. Llavors un roscat diametre 3cm i una contraplatina perquè quedi tot ben apretat. En aquests cinc punts ja es poden soldar les platines per collar les bigues necessàries per a la pèrgola. Posteriorment també es col.locarà una barana de ferro per acabar la barana i que es colla foradant alguna pedra i ficant-hi ciment quimic.

En aquesta obra vam pensar que de bon principi podia ser una bona idea anar posant sèdums de deu varietats diferents en petits forats entre les pedres. D’aquesta manera més de quatre-centes plantes penjaven de la façana i els pilars en acabar l’obra. Amb el pas del temps i les inclemències meteorològiques alguns centenars han mort, però la meitat de varietats sobreviuen i creixen amb normalitat. En els forats deixats per les plantes mortes hem pensat de fer un replantament “vertical” amb aquelles varietats que si que han aconseguit sobreviure correctament aqui dalt a El Brull.

I finalment passat un temps vam pujar a la teulada per col.locar el barret amb pedra roja de Tagamanent i també els dos grans ampits de les finestres de la façana sud, tres grans lloses tallades “in situ” per rematar una bona feina…