La construcció amb pedra seca es basa en uns principis i unes tècniques senzilles però que cal seguir al peu de la lletra per a que els murs que fem siguin efectius i funcionin correctamnent com a drenatge de la pluja i retenció de terres en el cas dels murs de feixes i marges. En murs per a jardins seguirem igualment les mateixes tècniques per evitar esfondraments a causa de l’aigua. Cada tipus de pedra comporta un estil i una manera de construir, aixi doncs veurem força diferents murs fets amb pissarres i murs fets amb pedra calcària, o fins i tot amb gresos o roques granítiques o volcàniques. Cal afegir que cada marger (nom que es dóna a l’artesà de la pedra en sec) té el seu art i ho fa a la seva manera, o bé apresa o bé per tradició…

Estil mediterrani: Podríem anomenar-lo de moltes maneres com rústic o també tradicional, i és la manera de construir utilitzada per a fer els murs que veiem a les nostres contrades des de fa centenars d’anys. Normalment es fa amb pedra calcària, la més abundant, però també la pissarra és abundant en d’altres zones.

Aquí es tracta d’aprofitar i aplegar les pedres del terreny, tan en camps com en muntanyes i construir els murs d’una manera força rústica i sense tocar gaire les pedres. “Tota pedra fa paret”… i això vol dir que farem servir totes les pedres que trobem, grans i petites per aixecar paret, més grans per a lligar trams del mur, i les dolentes aniràn al reble per al drenatge. Algunes s’empraràn com a falques, tan interiors com a la façana. Normalment les pedres que tenen més bones cares seran les que col.locarem  a la façana del mur.

Quan refem un “portell” (tros de mur caigut) sovint trobem les pedres caigudes escampades a prop, i aquestes són les que farem servir per aixecar novament el “portell”, utilitzant la tècnica pròpia per a refer aquesta mena d’esfondraments. Igualment quan hem de refer un gran mur caigut ja fa temps, solem trobar les pedres a prop de la zona on es construeix, enterrades als peus de l’antic mur. Aixi doncs l’aplec de pedres el farem allà mateix amb càvecs i d’altres eines útils per això.

Però quan es tracta de construïr nous murs en zones on no hi ha pedra, l’haurem d’anar a buscar a una altra banda. Ens hem especialitzat, a més d’altres coses, en paredar amb roques de pedrera, pedra sobrant i de rebuig. Resulta molt barata i només cal tocar-la una mica amb el martell per a col.locar-la. Tanmateix, es pot utilitzar pedra més bona i rústica, pedra de camp, que a vegades es guarda en clapers (piles de pedra del camp). Costarà més de trobar i no serà tan econòmica com la de pedrera, però ens donarà un aspecte més rústic i antic al mur des del primer moment.

En els murs de partió igualment s’utilitzen les mateixes pedres que per els murs de marge. En realitat s’utilitzen menys tones de pedra, ja que són més estrets i no tan alts. Es fan amb una altra tècnica, perquè aquí tenim dues cares bones , dues façanes per paredar a banda i banda. Finalment també tenen un acabat o coronament que sol ser amb pedres planes i punxants, per evitar el pas d’animals sobre les roques, i col.locades en forma de rastrell, com llibrets verticals.

Altres construccions com barraques, aljubs (pous), que necessiten de molta pedra es solen fer en zones on realment hi ha molta pedra i variada. Normalment es fan seguint aquest estil rústic que és el que tenen la majoria de barraques fetes de fa ja desenes o centenars d’anys. A més, existeixen molts tipus de barraques diferents i per tant moltes maneres de construïr-les.

Aquest estil mediterrani inclou moltes construccions grans, ja comentades, i petites com escossells, escales en murs, vedrunes, eriçoneres, taules, bancs,… i moltes d’altres que ens venen a la imaginació. Per a totes elles fem servitr les mateixes eines , les mateixes pedres i les mateixes tècniques constructives, úniques i originals de la pedra en sec.

Estil “suís”: És també una manera de dir, però que en realitat és ben visible precisament a Suïssa i molts d’altres llocs, i es tracta de construccions amb pedra seca amb pedra carejada i ben tallada pes quatre costats. Utilitzada ara en jardins i cases particulars. La pedra ha de ser tallada pels quatre costats, cosa que vol dir que l’haurem de comprar ja preparada. La tècnica constructiva segueix essent la mateixa però haurem de comptar amb eines “modernes” com sobretot el nivell ja que les pedres es posen anivellades, generalment amb sentit horitzontal, amb les juntes ben enganxades i sense falques. Sovint, per no dir sempre, haurem d’usar eines de tall com l’escarpa, la buixarda i el punxó per a afinar bé les pedres ja que el que volem és igualar el màxim les juntes.

El ventall arquitectònic és igualment molt i molt ampli: murs petits, murs grans, escales de pedra, esglaons, jardineres i escossells, taules i bancs… i tot el que ens vingui a la imaginació.

També els empedrats es poden fer amb aquesta classe de pedra ja preparada cosa que permetrà que poguem fer dissenys geomètrics en els empedrats. Igualment es poden fer enllosats, amb lloses grans i pesants i regulars.

Els coronaments tan dels murs com de les altres consruccions es solen fer amb lloses planes i ben gruixudes, mantenint aquest estil amb que es consrueix.

En quan al tipus de pedra, evidentment totes són bones, i tan podem robar calcàries ja ben tallades com també peces de granit, pissarres… però si hem de retocar-les, les millors pedres seràn els gresos o algun tipus de calcari ben tou… El fet diferencial en comparació amb la paleteria tradicional és evidenment que construïm sense un gram de ciment i aplicant sempre les tècniques constructives de la pedra seca.