Després de parlar amb el grup de defensa dels animals de la comarca sobre alguns projectes que havíem fet, va sorgir la idea de fer una mena de construcció que pogués servir per a protegir la tan fràgil població d’eriçons comuns de la regió. Es tracta d’un refugi natural pels eriçons amb uns túnels a la part baixa i algunes entrades petites per la seva mida. Alguns túnels s’enllaçen entre si i d’altres acaben en uns caus, unes cavitats que hauríen de ser el refugi perfecte per a que criin. Per sobre d’aquest entramat, hem pujat una bona alçada de pedra, col.locada de manera precisa per a que la construcció sigui sòlida i permanent… En total hem utilitzat entre sis i set tones de pedra per a cada eriçonera.

La pedra és de la zona nord de la comarca d’Osona i són roques calcàries d’una pedrera extretes i carregades directament al camió sense triar ni retocar. Com que algunes arriben arriben amb formes ben extranyes i algunes són molt grans, ens toca rematar-les amb els malls i els martells. Encara que siguin de la Plana, es tracta d’un calcari molt dur i resistent al gel, d’un color gris blavós, d’una capa de roca prou ficada a l’interior de la terra…