Ara som al Berguedà, a les muntanyes del voltant de La pobla de Lillet, concretament prop del roc de la lluna i del refugi d’Ardericó. Finals de primavera, encara amb un clima força fred i plujós aquell dia. Per tan vam haver d’adaptar una mica la feina a les condicions climatològiques i les condicions del personal. Son auditors, informàtics d’una gran empresa de la capital i per a molts és el primer cop que toquen pedres, no es tracta de forçar-los gaire i per tan farem el que podrem i tenint en compte que fins i tot ens agafa una nevada, ens podem donar com a molt satisfets de la feina feta. A falta de temps per a completar l’obra, ens centrem en fer un mur paravent per la cabana que serveix com a trumfera.

Les trumferes són petites barraques que antigament servien als pagesos que cultivaven patates per aquestes zones com a magatzem per al fruit dels seus camps. Actualment, ja no hi ha pagesos ni tampoc cultius ja que amb el pas del temps i l’abandonament de les zones rurals remotes aquests terrenys de cultiu han quedat tapats ja per la vegetació. Encara podem veure vestigis d’algunes antigues feixes que deuríen servir com a camps de patates pels habitants de la zona. Avui en dia aquestes trumferes pràcticament han desaparegut, tan del territori com del vocabulari popular. Per tan és bonic d’intentar recuperar-ne alguna perquè almenys quedi constància de que van existir. Les trumferes es solíen construir en llocs ombrívols i frescos per a la bona conservació de les patates. Aquesta en concret és força gran i deu fer uns dotze metres quadrats i uns dos d’alçada.  I en alguna ocasió potser va ser usada per algun pastor ja que es veuen maons cimentats amb calç, cosa que indica una rehabilitació posterior a la seva construcció original que era únicament amb pedra seca.