Les vedrunes són uns refugis pels conills, en castellà “majanos”, més coneguts pels caçadors que per la resta de població. Aquest cop n’hem fet un parell vora la cinglera de Tavertet, mirant cap a Sau…Els de Ecotons, empresa de custòdia del territori ens fitxen per a fer d’arquitectes d’aquestes construccions. I aquí tindrem uns ajudants de primera que són els caçadors de Tavertet gairebé al complet, a més de tenir un tractor també com a reforç per a portar perdra i les gleves que col.locarem sobre les vedrunes. Les vedrunes es fan per afavorir la cria natural dels conills que hi ha salvatges al territori, perquè trobin un refugi ràpid i a recer de les aus rapinyaires, on puguin viure i criar en el seu interior. El procés que hem seguit és senzill: Primer buscar la zona on hi ha els clapers més grans i amb millor roca per a construir; és a dir, amb lloses grans i planes i amb pedra bona per a les parets i l’interior de la vedruna. Llavors plantejem la planta segons la grandària que volem, i comencem a fer els túnels i les cavitats de cria. Els túnels han d’estar comunicats i tenir una entrada i una sortida per si entren depredadors, que els conills puguin sortir per l’altra banda. De fet les entrades pels conills ja limiten una mica l’entrada de depredadors de mida gran. Llavors tapem bé els túnels amb lloses perquè no hi hagi esfondraments. Després vé la fase de construir i pujar paret amunt fins que la quantitat de roques ho permetin o la cosa es vegi prou correcte. Com més pedra hi fiquem, més protegits quedaràn els caus i els túnels, protecció de l’aigua i del fred. Finalment omplirem de terra i gleves de vegetació al damunt com en les barraques, per acabar de fer un tancament impermeable de l’aigua. Hem optat, seguint l’estil de la zona, per fer les parets amb les pedres en forma de rastrell, és a dir planes i de forma vertical.