L’hivern del 2012, després d’uns forts aiguats va caure un tros del gran mur de l’esglesia de Malla que té uns quatre metres d’altura. De fet tota la paret ja estava força deteriorada a causa de les infiltracions d’argila al tram central de la paret, ja que per allà és on desenvoca gran part de l’aigua de pluja i d’una font propera. Encara que hem aconseguit rehabilitar i sanejar tot el tram central tot engruixint molt el reble de la paret, el perill d’esfondrament segueix, ja que a la dreta del portell reparat tot el mur s’aguanta una mica pel pèls i ja veurem quan dura… Aquest cop hem hagut d’improvisar “bastides” per arribar a poder treballar a l’alçada del mur. Primer utilitzant la rocalla com a base per a pujar el mur principal, i és que vam voler assegurar la base amb unes pedres de pes perque no cedeixi novament. Llavors un cop ja teníem mig mur paredat, vam muntar bastides per acabar la part superior del mur. Seguint la tècnica dels margers que van fer el mur hem intentat seguir la seva tècnica constructiva en pedra seca, i hem utilitzat bastantes falques per a que el mur seguís la línia que volíem. El coronament, com el del mur antic, l’hem fet amb grosses lloses aquest cop planes a dalt de tot. Cal dir que hem comptat amb la gran ajuda de l’excavadora de l’ajuntament de Malla i d’en Joan que n’és el pilot.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.