Pedra seca més “tova”, o sigui fang barrejat amb sorra i palla, que en anglès es coneix com a tècnica “cob”. En aquesta ocasió és una feina que ens van encomanar la gent de L’avenc de Tavertet, per qui ja hem fet algunes altres feines. L’intenció era fer un camp de treball a l’estiu durant quinze dies i amb activitats vàries. Però finalment vam tenir tots plegats poc temps per fer-ho públic amb antel.lació, cosa que hauria suposat reunir una gran quantitat d’interessats com es va demostrar al final, ja que el curs el vam fer a meitats d’agost del 2011 i molta gent ja tenia les vacances preparades i no van poder venir. Tot i aquests contratemps va venir força gent i finalment vam comptar amb un vuit participants al curs. Al matí feiem construcció i a la tarda ells feien altres activitats a la zona, com rutes botàniques, etc,… Durant aquesta setmana vam revestir una antiga barraca de blocs de formigó amb fang i pedra per camuflar-lo i integrar-lo al terreny de la zona. La pedra utilitzada per a fer el primer metre és de la zona i el fang utilitzat també és d’allà mateix. Per tan quedarà integrat als marges d’aquestes muntanyes. Fem una base de pedra seca agafat amb una mica de cob a la paret. Per sobre d’això col.loquem una malla de ferro, reciclant coses que trobem per alla, que servirà  com enllaç entre la part de blocs i el fang. Normalment si féssim l’obra des de zero amb pedra seca i cob faríem servir un entramat interior de canya o de vímet, avellaner, o sigui matèria vegetal. Però aqui farem una mica de reciclatge… També farem dos dintells amb unes bigues de roure recuperades i utilitzarem teules velles per a fer la teulada, que és l’element principal, ja que com més “barbacana” hi hagi, més protegida de la pluja estaran les parets de fang. I així evitarem que s’erosioni amb el temps. Finalment, aplicarem una barreja especial per afinar la paret i protegir encara més el fang de l’erosió. Per a fer un bon manteniment de l’obra, almenys un cop a l’any s’hauria de mirar si cal fer una repassada de fi, com si fós una capa de pintura, ja que podria ser que s’hagués malmès una mica la paret en la seva capa superficial.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També podeu veure el video que vam fer mentre pastavem el fang a la manera tradicional…

Cliqueu aqui per veure el video

Per fer aquesta feina vam comptar amb arquitectes tècnics, estudiants d’arquitectura, enginyers forestals, hortelans, ceramistes, la Belinda Parish que és l’organitzadora d’aquests cursos… i també a destacar els maquinistes de l’excavadora de L’avenc que ens van donar un cop de mar per a barrejar el fang i facilitar una feina molt maca però molt feixuga també que és la de barrejar el fang amb els peus.

Després, amb la calma i un cop acabat el camp estiuenc de treball, vam anar pujant alguns dies fins a finalitzar amb la feina fent la teulada amb teules i una jardinera per a plantar-hi un boixos que taparàn els dipòsits d’aigua que destaquen darrera la caseta ja “camuflada”. Finalment aquest element ha quedat com una verdadera caseta de pedra i fang dins l’entorn del parc de les olors de L’avenc.